L’atenció a la malaltia mental en la Comunitat Valenciana



L'abandó progressiu de la Sanitat Pública per part del Govern de la Generalitat Valenciana és un fet diari, connectat amb altres atacs als serveis públics disfressats de "modernor", com lo de l'anglés en EpC. El cas de les malalties mentals és un exemple sagnant d'aquest problema.Rafa Muñoz (ATTAC-PV)En un acte realitzat el 23 d’octubre passat en La NAU, convocat per la Plataforma en Defensa de la Salut Mental*, Alberto Roy , president de l’associació de malalts mentals ASIEM, informava de les següents dades: només en la ciutat de València hi ha uns 10.000 malalts mentals greus; uns 50.000 esquizofrènics a la Comunitat Valenciana; entre el 35 i el 50% de les persones que pateixen una malaltia mental no està tenint tractament; en el 85% dels casos, la persona que cuida al malalt mental és la família; hi ha un 15% més de suïcides entre estos malalts que entre la resta de població, ...
És prou habitual que el tractament establert per a molts dels que accedeixen al Sistema Públic Sanitari consistisca en una visita psiquiàtrica de 10 minuts cada mes on se li recepta la medicació i ... ja està. En moments de crisi ingressen momentàniament en les Unitats d’Hospitalització Psiquiàtrica (UHP) dels hospitals que les tenen, però passada la crisi torna el malalt a sa casa, a la rutina sense esperança de tots els dies.
Estos malalts necessiten no sols un tractament sanitari d’urgència (crisi) o esporàdic (10 minuts al mes) sinó un seguiment adequat per part d’especialistes (psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials). Necessiten també la possibilitat de moure’s en un entorn que facilite la integració social.
Caldrien més recursos intermedis, Hospitals de mitja i llarga estança que facilitaren la transició de les UHP a la vida quotidiana en casa; més Centres ocupacionals, Centres de dia, Centres de Rehabilitació i Inserció Social, Vivendes tutelades i personal especialitzat que haurien de contribuir a fer la vida d’estos malalts i les seues famílies més suportable. La gent no es suïcida perquè no vulga viure, sinó perquè no vol patir.
Estos malalts estan ahí però no es veuen; encara hi ha gent que els mira amb desconfiança i aprensió i dedicar recursos públics a ells no té molts rèdits electorals.
El Forum de Debat Sanitari ha fet públiques recentment les seues crítiques al Pressupost que per a ells es destina l’any 2009.
Analitzant el Programa de Salut Mental i Atenció Sanitària de Mitjana i Llarga Estança, Programa Pressupostari 412.28, es pot veure que el pressupost total és d’uns 69 milions d’euros. La partida corresponent al Capítol I (despeses de personal) és un 5,5% major a la corresponent a l’any 2000. Un 5% d’augment en 10 anys!!! La del Capítol II (despeses corrents: aigua, llum, consumibles, ...) és un 0,85% major que la de l’any 2000!!!. La del Capítol VII (Les transferències: subvencions i ajudes a entitats, associacions, ...) ha disminuït un 7,2% respecte de la de l’any 2000!!!. Solament la del Capítol VI (Inversions en edificis i equips) ha augmentat un 15,45% respecte de la d’aquell any. Si es considera que estes xifres no tenen en compte la inflació es pot deduir que estem molt pitjor que l’any 2000.
En este context, les carències d’atenció que l’Administració Pública presta a estos malalts les han de suplir les famílies. Les famílies han anat unint-se i creant organitzacions per tal de dotar-se d’uns recursos que els nega l’Administració Pública. Com deia una afectada fa uns dies “ és absurd, és com si els malalts de diabetis s’uniren en associacions per a començar a crear centres de diàlisi”. Eixa és la situació, l’Administració s’espolsa de damunt una part important de la responsabilitat bàsica que té amb els ciutadans, transferint-los unes quantitats que són insuficients per satisfer les necessitats dels malalts.
Doncs bé, malgrat la precarietat de les subvencions que reben estes associacions, FEAFES – Comunitat Valenciana (federació que agrupa a més de 20 associacions de familiars de malaltia mental) anunciava el passat 12 de novembre que suspendria d’immediat els serveis d’atenció que junt a altres entitats presta a uns mil usuaris dels seus serveis, a causa del incompliment per part de les Conselleries de Sanitat i Benestar Social dels acords de finançament que mantenen.
En paraules de FEAFES “ ... la Consellería de Sanidad ha hecho omisión de sus obligaciones establecidas en la ley general de sanidad 14/1986, abandonando a su suerte a esta población, no poniendo medios para evitar la cronificación de esta enfermedad, habiendo sido las asociaciones las que han desarrollado los servicios para atender a estas personas, que han quedado en una situación de desamparo en lo referente a prestaciones sanitarias que deberían cubrirse desde esta Consellería y que así lo hace con otras patologías.
... Estos servicios son llevados por profesionales y han sido las entidades las que han tenido que asumir el incremento de los salarios de los mismos.
... Y como colofón a esta situación quiero dar a conocer que actualmente la poca inversión de esta Consellería en nuestro sector esta siendo financiada por las propias entidades pues la Consellería ni siquiera ha facilitado en este ejercicio el pago las subvenciones del ejercicio 2008, estando a falta de 2 meses del cierre del mismo, entendemos que esta actitud es la manifestación de la intención de abandono por parte de esta Consellería para dejar de prestar estos servicios.
· ... Solicitamos la dotación de unos servicios mínimos que puedan garantizar la atención por parte de las Unidades de Salud Mental y Unidades Hospitalarias de Psiquiatría y que llevan años sin recursos suficientes.
· Pedimos que sanidad atienda a las personas evitando su cronicidad y empeoramiento a través de las actuaciones de prevención que le corresponden.
· Que se evite el cierre de los servicios de atención que actualmente llevan funcionando por falta de recursos económicos, y que las entidades dejen de financiar a la Consellería por falta de pago de la misma.
· Que las subvenciones para atención directa hacia las personas sean prioritarias para las direcciones generales, atención de la que son responsables. Exigimos el crecimiento de las mismas sujetas al IPC y al número de personas atendidas mientras se delegue en las asociaciones.
· Y como ultimo que los máximos responsables de la Consellería de sanidad sepan de la existencia de las necesidades sanitarias de un grupo de ciudadanos que representa el 3% de la población y que sufren una enfermedad diagnosticada desde el ámbito sanitario.”
Causa indignació que, d’un dia per a l'altre, es decidisquen grans esdeveniments que es fan realitat immediatament i que aspectes tant bàsics com són els que tenen a veure amb la salut de les persones s’incomplisquen anys rere any.
*La Plataforma en Defensa de la Salut Mental es reuneix els segons dimecres de cada mes en Ca Revolta a les 18:30h.